Vals con Bashir, es tracta d'un
documental, perquè mostra tots els aspectes de la guerra mostrant la realitat
de forma imparcial, encara que veient-lo des de el punt de vista d'un dels nois.
Per relatar alguna cosa així, nosaltres buscaríem la
informació en persones que estaven en els esdeveniments, per Internet i als
llibres. I contactaríem amb la gent mitjançant els mitjans de comunicació, per Internet, i li demanaríem que ens digues
tot el que coneix de la guerra o aquell esdeveniment.
Aquesta pel·lícula mostra la part no heroica
de la guerra, mostra les seves pitjors cares i el que fa la gent per
sobreviure, també mostra el sense sentit de la guerra quan per exemple el equip
del protagonista crivella tot el que veu sense saber el que dispara i a qui
dispara.
Pensem que és
normal el bloqueig contra aquesta situació per part del nostre cervell, en contra del record, ja que al ser una experiència
traumàtica el cervell la vol esborrar completament. Això es possible que passi
també en experiències no bèl·liques, en casos extrems de trauma, que pot ser
relacionat amb molts aspectes, com racisme, marginació, violència...
Creiem que aquesta situació de guerra deshumanitza a les víctimes, perquè al veure aquestes imatges
deixen de creure en el ser humà.
En les imatges finals de la guerrahi havia molta pobresa i motes
edificacions destruïdes a causa de la guerra, sense parlar de el dolor i la
desesperació que sentien el ciutadans.
Una societat
militaritzada com Israel pot fer una gran disminució de la població tant joves
com grans, i una gran inversió en la guerra fa que no inverteixin en altres
coses, com la cultura, la educació, i altres coses que ajudarien mes al país.
Creiem que els interesso son polítics/econòmics i religiosos.
El director va
fer la pel·lícula amb animació, perquè amb la animació es poden reflectir els
sentiments de moltes maneres diferents, i també fa que al ser dibuixos no
impacti tant o que no sigui tan traumant com una pel·lícula amb persones real.
