Vals con Bashir

Vals con Bashir, es tracta d'un documental, perquè mostra tots els aspectes de la guerra mostrant la realitat de forma imparcial, encara que veient-lo des de el punt de vista d'un dels nois.

Per relatar alguna cosa així, nosaltres buscaríem la informació en persones que estaven en els esdeveniments, per Internet i als llibres. I contactaríem amb la gent mitjançant els mitjans de comunicació, per Internet, i li demanaríem que ens digues tot el que coneix de la guerra o aquell esdeveniment.

 Aquesta pel·lícula mostra la part no heroica de la guerra, mostra les seves pitjors cares i el que fa la gent per sobreviure, també mostra el sense sentit de la guerra quan per exemple el equip del protagonista crivella tot el que veu sense saber el que dispara i a qui dispara.

Pensem que és normal el bloqueig contra aquesta situació per part del nostre cervell, en contra del record, ja que al ser una experiència traumàtica el cervell la vol esborrar completament. Això es possible que passi també en experiències no bèl·liques, en casos extrems de trauma, que pot ser relacionat amb molts aspectes, com racisme, marginació, violència...

Creiem que aquesta situació de guerra deshumanitza a les víctimes, perquè al veure aquestes imatges deixen de creure en el ser humà.

En les imatges finals de la guerrahi havia molta pobresa i motes edificacions destruïdes a causa de la guerra, sense parlar de el dolor i la desesperació que sentien el ciutadans.

Una societat militaritzada com Israel pot fer una gran disminució de la població tant joves com grans, i una gran inversió en la guerra fa que no inverteixin en altres coses, com la cultura, la educació, i altres coses que ajudarien mes al país.

Creiem que els interesso son polítics/econòmics i religiosos.

El director va fer la pel·lícula amb animació, perquè amb la animació es poden reflectir els sentiments de moltes maneres diferents, i també fa que al ser dibuixos no impacti tant o que no sigui tan traumant com una pel·lícula amb persones real.

Els valors de la convivència

Per nosaltres els valors de la convivència o del regne de Jesús, són:

1-Pau: Estar en harmonia amb tothom

2-Justícia: La igualtat entre tots, de donar a cadascú el que li pertany, de manera equitativa

3.Llibertat: Dret de decidir, de fer i de pensar, sempre de manera resposable

4.Constància: Treballar i esforçar-se per millorar el món entre tots.

5.Respecte: Mostrar acceptació per tothom, fent que no li produeixis cap ofensa o perjudici

El dret del deliri

Aunque no podemos adivinar el tiempo que será, sí que tenemos al menos el derecho de imaginar el que queremos que sea.
 Las Naciones Unidas ha proclamado extensas listas de derechos humanos, pero la inmensa mayoría de la humanidad no tiene más que el derecho de ver, oír y callar.

 ¿Qué tal si empezamos a ejercer el jamás proclamado derecho de soñar? ¿Qué tal si deliramos por un ratito?, al fin del milenio, vamos a clavar los ojos más allá de la infamia para adivinar otro mundo posible: "El aire estará limpio de todo veneno que no venga de los miedos humanos y de las humanas pasiones.

 La gente no será manejada por el automóvil, ni será programada por la computadora, ni será comprada por el supermercado, ni será mirada por el televisor. El televisor dejará de dejará de ser el miembro más importante de la familia.

 La gente trabajará para vivir, en lugar de vivir para trabajar. Se incorporará a los códigos penales el delito de estupidez, que cometen quienes viven por tener o por ganar, en vez de vivir por vivir no más. Como canta el pájaro, sin saber que canta, y como juega el niño, sin saber que juega.

 En ningún país irán presos los muchachos que se nieguen a cumplir el servicio militar, sino los que quieran cumplirlo. Los economistas no llamaran nivel de vida al nivel de consumo; ni llamarán calidad de vida a la cantidad de cosas.

 Los cocineros no creerán que a las langostas les encanta que las hiervan vivas. Los historiadores no creerán que a los países les encanta ser invadidos. El mundo ya no estará en guerra contra los pobres, sino contra la pobreza. Y la industria militar no tendrá más remedio que declararse en quiebra. La comida no será una mercancía, ni la comunicación un negocio. Porque la comida y la comunicación son derechos humanos.

 Nadie morirá de hambre, porque nadie morirá de indigestión. Los niños de la calle no serán tratados como si fueran basura, porque no habrá niños de la calle. Los niños ricos no serán tratados como si fueran dinero, porque no habrá niños ricos.

 La educación no será el privilegio de quienes puedan pagarla, y la policía no será la maldición de quienes no puedan comprarla.
 La justicia y la libertad, hermanas siamesas, condenadas a vivir separadas, volverán a juntarse, volverán a juntarse bien pegaditas, espalda contra espalda.

 En Argentina, las locas de plaza de mayo serán un ejemplo de salud mental, porque ellas se negaron a olvidar en los tiempos de la amnesia obligatoria.
 La perfección, la perfección seguirá siendo el aburrido privilegio de los dioses. Pero en este mundo, en este mundo chambón y jodido, cada noche será vivida como si fuera la última, y cada día como si fuera el primero."

Un canvi personal

Un canvi personal

Per veure el mon hem de fer:

1.Un canvi personal: No es possible arribar al regne sense un canvi personal. El canvi comenca per una manera nova de mirar en el nostre interior. Ens hem de mirar per la part bona i amable, hem de ser conscients que cambiar aquesta mirada significa afrontar la vida amb optimisme. 

2.Aprofitar el mon: Hi han coses en el mont que val la pena veure i aprofitar, no hem de desesperar-nos i aprofitar el temps en veure mon.

3.Ser tu mateix: Aquest canvi deixa de banda les ganes de quedar be, les ganes de apartentar, deixar enrere la hipocresia.



Un canvi de relacio amb els altres

Tot aquell que es capàs reconeixer-les capacitats en un mateix, hauria de ser capàs de identificar-les. Saber descobrir lo bo dels altres, demana un parell d'actituds, temps i paciencia, conèixer la seva història, escoltar-la.

Les relacions amb els altres s'espatllen, les parelles, la amistad, tothom ens hem sentit traits. La primera alternativa es deixar de creure en les relacions humanes o perdonar i demanar perdó.



-Video missatges de cartró: https://www.youtube.com/watch?v=kqBP-fIIiCY

Hondures

HONDURES

SUBDESENVOLUPAMENT

COLONIALISME-> DESCOLONITZACIÓ-> SUBDESENVOLUPAMENT

-Estructures polítiques, socials i econòmiques inestables; molta corrupció, i la falta de classe mitja.

-Elevat creixement vegetatiu i elevada mortalitat infantil. Higiene, medicina i la alimentació són les causes de l'alata mortalitat, ara se'n millorat, sobre tot als països desenvolupats.

-Abans la mortalitat infantil era molt alta, també havia una mortalitat que era en el moment de néixer, i a vegades moria la mare. Va baixar la natalitat en Europa i la mortalitat també.

-Als païssos pobres també a baixat la mortalitat, però el que ens diferència d'aquests països són el nombre de fills, encara tenen molta natalitat.

-Baix nivell de renda per càpita i d'instrucció

-Sectors econòmics en crisi: 
        -Agricultura de subsistència o d'exportació
        -Explotació no òptima dels recursos naturals i subproducció
        -Baix nivell tecnològic i d'industrialització
                   -Intercanvis comercials desfavorables (ingresen menys per           allò que exporten que no pas pel que ingresen venent)
                   -Cobertura sanitària insuficient i deficiències alimentàries         (consum diari d'aliments inferior a 2.400calories)No està           garantit el dret de la sanitat
-Subalimentació: Poca varietat alimentària i el consum de calories és inferior a las necessàries
        

  

La recerca de Jesús de Natzaret

A Jesús se'l presenta com un mestre, com algú que fa miracles, que sap el que està bé i el que no. De Jesús sabem que abans de tot, ell va estar molt de temps entre 30 anys, vivint normal, probablement intentava respondre's la pregunta de que fer amb la seva vida. Dos respostes, que es una resposta propia del seu temps. I l'altre es que algunes de les respostes són de l'actualitat, preguntes històriques que ens poden servir. Parla d'un ambient en el que regne la justícia i l'igualat. El regne de Deu és la vida. Per arribar hem de camviar. 

Lc 6, 30-32
Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu.  Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin.  Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen! 

La relació entre la cançó de “Tan de bo” i el text de les benaurances, es que la cançó parla en una forma diferent, perquè no son els mateixos temps que abans i en una forma de cultura molt diferent. Potser la cançó intenta reflexar el mateix que el text però d’una forma en la que la gent es diverteixi escoltant-la però a la vegada sàpiga quin sentit té la cançó. Allò que tenen en comú es que les dues es refereixen als tres termes, la invitació a ser feliç, la invitació per a les persones que pateixen, i perquè això canviarà. La meva opinió sobre la cançó es que es una de les meves preferides d’aquest grup, i que m’agrada molt la seva forma d’expressar allò que la gent vol escoltar, però donant-li un altre punt de vista a les coses. El text també m’ha resultat molt interesant, però més avorrit que la cançó, ja que m’ha sigut mes difícil d’analitzar suposo que per la forma en el que està escrit i en l’època en la que es va escriure.

El Banc dels aliments

·La part positiva del banc dels aliments

Aquest any més de 12 mil voluntaris han recollit en 48 hores pel Banc dels Aliments quasi dos mil tones de menjar. Es calcula que freguen el quart de milió els ciutadans d’aquest país que no poden fer un àpat decent que inclogui carn, pollastre o peix, com a mínim, cada dos dies i que una de cada cinc famílies catalanes sobreviu de miracle per sota del llindar de la pobresa. Si no fos per iniciatives solidàries de la societat civil, molta d'aquesta gent ho passaria encara més magra o començaria a fer disbarats.

·La meva opinió

Des de el meu punt de vista la visita al banc dels aliments em va semblar molt divertit i en el mateix moment sabies que estaves ajudant a molta gent voluntàriament i aixo et feia sentir be. La gent estava molt ben organitzada i en tot el mati vem treballar les dues classes en equip. En el moment de arribar els van donar uns "petos" i ens van dir en la taula que et toca, en el meu cas eren els pots de vidre, pero mes endavant tothom es va cambiar de lloc. Espero que en els futurs anys l'escola segueixi fent aquestes excursions perquè es una bona experiencia.

Adrià Vila Tello